Dani Martinez

1.Els països que estaven en guerra eren: el Regne Unit, França i Polònia entre d'altres. Posteriorment s'hi van sumar la Unió Soviètica (juny del 1941), els Estats Units d'Amèrica (desembre del 1941) i molts altres països Entre les Potències de l'Eix hi havia, principalment, Alemanya, Itàlia i, a partir del desembre de 1941, també el Japó.

Inicialment, els principals països aliats eren:
Gran Bretanya, França (França Lliure a partir del juny de 1940), Polònia, Canadà, Sud-Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda. Un cas especial és la Xina que estava en guerra amb el Japó des del 1937. Com a conseqüència de la invasió alemanya, s'hi van afegir Noruega (abril de 1940), Països Baixos i Bèlgica (maig de 1940) i Grècia (octubre de 1940), que havia estat atacada per Itàlia. La Unió Soviètica tenia un pacte amb Alemanya des de l'agost de 1939 però la invasió alemanya, el juny de 1941, la va fer canviar de bàndol. El desembre de 1941 l'atac japonès a Pearl Harbor va fer que els Estats Units d'Amèrica entressin a la guerra en el bàndol aliat.

Els nazis eren els alemanys
La segona guerra mundial va durar: va durar del 1939 al 1945
Els camps de concentració eren recintes tancats on hi havia presos del bàndol contrari
Adolf Hitler era un dictador naci de la segona guerra mundial.

2. Annelies Marie Frank, més coneguda com a Anna Frank (12 juny 1929 – principis de març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. Autora d'un diari íntim escrit mentre s’amagava amb la seva família i quatre amics, durant l’ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.
Amb l’arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d’escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s’intensificaren i la seva família s’amagà el juliol de 1942 en una cambra secreta condicionada a la part del darrere de l’empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d’amagar-se, Anna tenia uns 13 anys. Després de dos anys en aquest refugi, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anna moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l’únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anna no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment sortí amb el títol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).
El diari fou ofert a Anna per al seu tretzè aniversari, i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d’agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s’han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d’un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l’ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anna Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust.